Botar al contingut principal

Servei de Publicacions Universidat d'Alicant

Segueix-nos a:

  • Facebook
  • Twitter

Navegació principal

Formació d'una ciutat moderna de grandària mitjana: Elx, 1740 - 1962

Monografia

  • Matèria: Urbanisme
  • Autor/a: Jaén I Urban, G.
  • ISBN: 978-84-9717-511-1
  • Edició: 1 - 2017 (març)
  • Idioma: espanyol
  • Format: 21x29,7 (rústica)
  • Nre. pàg: 732
  • Veure col·lecció: Monografia d

Compartir en:

Preu

PVP amb IVA: 30,00 €

En estoc

Afegir

Sinopsi

En aquest llibre s’estudia el procés de transformació de la ciutat d’Elx des de mitjan segle xviii fins a la dècada dels seixanta del segle xx. Es tracta, com es pot veure, d’un arc temporal en el qual es concentren les modificacions de fonament que jalonen la configuració progressiva de la ciutat moderna europea i en el qual se centren actualmente els esforços d’un bon nombre d’investigadors procedents de camps disciplinaris diversos, tant en el nostre context cultural i geogràfic (el País Valencià) com també en d’altres àmbits més amplis. Dins d’aquesta coincidencia general amb un important sector d’investigació, aquest llibre reuneix característiques que el fan particularment interessant. En primer lloc, l’encert en l’elecció del tema, on concorren el període històric i la ciutat on es du a terme l’estudi: un extens espai temporal en el qual naix la moderna societat en què vivim i en el qual la ciutat d’Elx i el camp circumdant s’han fos llargament segons un procés de mutacions físiques que han estat expressió de la història de la ciutat i, a través d’aquesta, del país sencer. Al llarg d’aquest període es donen cita tots els grans postulats tècnics i ideològics (els «temes» de la transformació urbana del segle XIX i principi del XX) que s’entrecreuen amb els canvis reals que s’han operat en la forma urbana i amb els «episodis» que han donat una forma precisa a les formulacions ideològiques de la urbanització. De manera complementària, la transformació específica d’Elx permet establir una concreta periodització que ha donat llum tant sobre les modalitats que ha adoptat al País Valencià la transformació de ciutats de grandària mitjana (suport de la nostra xarxa de ciutats) com sobre la fortuna i la consistencia de la tradició «tècnica» en matèria de projectar i controlar aquesta transformació. Una altra característica és l’enfocament decididament bolcat envers la individuació d’un punt de vista disciplinari específic, el qual, sense renunciar a fer ús de la historiografia convencional, troba en la naturalesa material del fabricat urbà la veritable clau interpretativa del procés: es tracta d’interpretar les mutacions a partir de la seua forma concreta, ço és, a partir de la seua vinculació amb una determinada pràctica (l’arquitectura, la construcció, la fabricació edilícia).