Servei de Publicacions Universitat d'Alacant

Sinopsi

La memòria històrica sobre el franquisme oblida sovint que l'existència de víctimes pressuposa la dels seus botxins. El retrat d'aquests representants de la dictadura en àmbits com el de la justícia militar és complex, però aquest assaig presenta diverses trajectòries dels qui van signar sentències de mort a canvi d'un lloc en l'escalafó dels funcionaris..

El jutge Manuel Martínez Gargallo, un antic humorista del 27, és el protagonista del que es va esdevenir en el Jutjat Especial de Premsa (1939-1941). No obstant això, aquesta comèdia coral entorn de la banalitat del mal disposa d’un extens repartiment de personatges amb unes paradoxes que avui semblen insòlites. Sense renunciar a la ironia i l'humor compatibles amb el rigor de la dada, les trajectòries d'alguns oblidats jutges, periodistes, militars…, fins i tot autors de sarsuela, ens recorden que la ficció d'un franquisme sense franquistes també es basa en el silenci i el cinisme que imperaven en espais com el Chicote de la Gran Via madrilenya.