Fites d'una llengua que obrin camins

Presentació. Una travessia fruitosa.
PÀGINES INSTITUCIONALS.
Departament de Filologia Catalana, Vint-i-sis cursos de mestratge a la Universitat d'Alacant.
Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana, Trajectòria i llegat de Brauli Montoya a l'IIFV: compromís, ciència i vocació de país.
Institut d'Estudis Catalans, Brauli Montoya, membre de la Comissió d'Estandardització de la Secció Filològica.
Acadèmia Valenciana de la Llengua.
I. SOCIOLINGÜÍSTICA.
Rafael Alemany, L'inici de la institucionalització del valencià a la Universitat d'Alacant.
Lluís Català-Oltra & Avel·lí Flors-Mas, Micropolítiques lingüístiques familiars de resistència: aproximació evolutiva a l'estratègia ad hoc de Xiquets d'Elx.
Francisco Gimeno Menéndez, Sociolingüística històrica i aculturació.
Isabel Marcillas-Piquer, Transmissió familiar i usos lingüístics del valencià en l'alumnat del Grau d'Educació Infantil de la Universitat d'Alacant.
Isidor Marí, La (des)protecció dels drets lingüístics.
Josep Àngel Mas Castells, Pluricentricitat, models de llengua i ús de variants indexicals: l'accentuació gràfica de les è/é, els determinants demostratius i els verbs incoatius als diaris digitals valencians.
Joan Peytaví Deixona, Assaig sobre la vigència del català septentrional l'any 2025. Mite i realitat del «nou rossellonès».
Fernando Ramallo, Relacións sociais de significación: cara a unha Lingüística política.
Natxo Sorolla & Raquel Casesnoves, La territorialització de la transmissió intergeneracional del català al País Valencià.
Vicenta Tasa Fuster, Oficialitats lingüístiques jerarquitzades. El cas espanyol.
II. HISTÒRIA SOCIAL DE LA LLENGUA I CULTURA LITERÀRIA.
Manuel Culiáñez, De mudéjares a moriscos: apuntes sobre la minoría musulmana en Orihuela desde la Guerra de los dos Pedros hasta la conversión de 1526.
María-Ángeles Herrero-Herrero & Josep-Maria Baldaquí-Escandell, Llenguatge simbòlic, imaginari oníric i llengua dels somnis en les confessions espirituals de Gertrudis de la Santísima Trinidad.
Llúcia Martín Pascual, Un extracte de les poesies d'Ausiàs March en un manuscrit de la BNE del segle XIX.
Josep Lluís Martos, De la història social de la literatura a la història social de la llengua: Les trobes en lahors de la verge Maria.
Antoni Mas i Miralles, La llengua durant el procés de creació del bisbat d'Oriola.
Jesús Millán, L'oriolà mossèn Miravete, rector al Bages. El comiat de 1760-1761.
III. ASPECTES LINGÜÍSTICOCULTURALS DEL MIGJORN VALENCIÀ.
Vicent Beltrán Calvo, El parlar de Novelda.
Emili Casanova, El parlar de la Safra (Villena): un nou Carxe.
Francisco Chico Rico & María-Ángeles Herrero-Herrero, La pervivència de la influència lingüística valenciana en el parlar de Sax/Saix: un exemple de territori de frontera.
Antoni Gisbert, Toponímia valenciana a Elda. Pervivència i recuperació d'un patrimoni històric i cultural immaterial.
Carmel Navarro Belmonte, Notícies documentals d'alguns genèrics toponímics presents a Novelda i la Romana.
Tomás Pérez Medina, Petrer, un topònim d'arrel berber-sahariana.
Gabriel Sansano, Notícia i transcripció de L'onque dinamita (1923), de Pepe Alfonso.
Carles Segura Llopes, Algunes paraules del castellà del migjorn valencià.
IV. LEXICOLOGIA I FRASEOLOGIA.
Ovidi Carbonell Cortés, La duqsah àrab, l'adaça/adacça medieval i la dacsa valenciana contemporània: traduccions culturals al cresol valencià.
Jordi Colomina, Mapes i comentaris a la qüestió 43 de l'Atles lingüístic valencià 'pluja forta i breu'.
José Enrique Gargallo, Mostra de refranys meteorològics de l'espai lingüístic valencià.
Maribel Guardiola Savall, La lexicografia valenciana del segle xix i la Real Sociedad Económica de Amigos del País de València.
Josep Martines, La influència de la norma en l'evolució del lèxic català contemporani: el cas de sopluig i soplujar (i).
Sandra Montserrat Buendia, La perífrasi «cessar de + infinitiu»: origen i valors (ss. XIII-XVI).
Joan Veny, Sobre l'origen de l'ornitònim gabre 'collverd' (Anas Platyrynchos).
V. L'HOMENOT.
Vicent Brotons, Brauli Montoya, el científic divulgador: deus anys d'articles a Elda i Petrer (1978-1988).
Rafael Castelló-Cogollos & David González-Martínez, Brauli Montoya i la transmissió intergeneracional del valencià al sud del sud.
Immaculada Cerdà Sanchis, Brauli Montoya, una vida dedicada al foment del valencià.
Joan Antoni Montoya Abat, El novelder Brauli Montoya i Abat.
Juan José Navarro, Brauli Montoya, en las Jornadas del Murciano.
Ángel Custodio Navarro Sánchez, El català a Múrcia, l'històric i l'actual del Carxe: també una constant en l'estudi i en la reivindicació per part de Brauli Montoya i Abat.
Miquel Nicolás, La mirada sociolingüística de Brauli Montoya: esbós amb interrogants.
Lliris Picó, Brauli Montoya i la Delegació d'Alacant de l'IEC (2005-2018).
Natxo Sorolla, Entrevista a Brauli Montoya.
Publicacions acadèmiques del professor Brauli Montoya Abat.