La cruesa de la seua exposició

Claudia Pastomàs es posiciona en el taller d'ebenisteria des del paradigmaactual per enfrontar allò obsolet, per redescobrir i generar noves lectures a partird'un gest menut, mínim. Recupera el treball manual amb la fusta centrant-seen l'ebenisteria i la marqueteria, reinterpretant formes de fer preexistents, reconstruint mitjançant elements que porten i generen estranyament, a causa de la distància, la desmemòria i el que és considerat obsolet. Aquest posicionamentnaix de la necessitat d'elaborar noves respostes i de reformular l'autorepresentació i les narracions imposades pels sistemes que han quedat establerts.