La commedia dell'arte a Catalunya

La commedia dell'arte a Catalunya aplega diverses manifestacions d'aquest macocrosmos icònic en la cultura i el teatre i catalans, des del segle XVI fins als nostres dies. David George i Jordi Lladó tenen una llarga trajectòria en l'estudi d'aquest fenomen en l'escena i la literatura catalana i hispànica del segle XX i han ampliat la seua recerca tenint en compte tant l'origen popular del gènere teatral a Itàlia, com la seva particular adaptació a França amb nous gèneres com la pantomima commediesca, de gran ressò a l'escena barcelonina del tombant del segle XIX. El volum incideix en el caràcter híbrid i interdisciplinari del gènere, tant en el diàleg que estableix entre formes parateatrals populars i art cultivat com en la confluència d'interès des de les arts plàstiques i les arts del moviment: cobra així una especial atenció l'aspecte visual i plàstic del fenomen. Es presta l'atenció deguda als autors i artistes més significats per la seva fascinació commediesca, com Ferran de Segarra, la companyia Onofri, Emmanuel Alfonso, Tórtola Valencia, Adrià Gual, Apel·les Mestres, Joan Magrinyà, Joan Brossa o Joan Ponç, sempre a l'entorn del triangle figural de referència (Arlequí, Pierrot i Colombina). El llibre també contempla la importància de la commedia dell'arte com a matèria pedagògica al país, empresa per Adrià Gual des de 1913 en paral·lel amb altres creadors europeus contemporanis, en una continuïtat que ha arribat als nostres dies amb la incorporació de l'assignatura en els plans d'estudi de l'Institut del Teatre de Barcelona.