Emblemes o escortes de l'ànima

Joan Lluís Vives (València 1493-Bruges 1540) va escriure, a petició de Catalina d'Aragó, reina d'Anglaterra, un pla d'estudis per a la princesa Maria, la futura reina Maria I Tudor. L'humanista va acompanyar la proposta amb uns consells de tipus moral i polític, extrets de la Bíblia i, sobretot, dels clàssics grecollatins, que venien a ser com emblemes, insígnies o escortes espirituals per a la vida. Són consells o idees expressats amb poques paraules, màxim cinc, perquè -diu Vives- tinguen elegància i siguen més fàcils de recordar, que podien servir per a l'aprenentatge del llatí i com a aliment de l'esperit. Entre 1524, data de la primera impressió, i 1540, data de la mort de Vives, l'obreta va tenir deu edicions, però al llarg del segle xvi se'n van fer moltes més i va gaudir de gran acceptació tant en l'mbit protestant com en el catòlic. Podem considerar que és una de les primeres obres d'emblemàtica d'Europa -si no la primera-, un gènere que va tenir un enorme èxit en el Renaixement i que hem vist revifar en l'actualitat.