Identificadors bibliogràfics
En l'àmbit de la producció bibliogràfica i editorial s'utilitzen una sèrie de codis normalitzats que permeten identificar de manera unívoca qualsevol document en format imprès o digital (llibres, revistes, articles científics, enregistraments, vídeos…). Es caracteritzen per la seua singularitat (són únics i irrepetibles, representen a un sol ítem) i persistència (es mantenen de manera indefinida en el temps).
Són cadenes formades per caràcters alfanumèrics construïts segons normes internacionals.
Els identificadors bibliogràfics:
- Faciliten la comercialització editorial.
- Ajuden l'investigador a identificar la seua producció científica.
- Afavoreixen les referències a les publicacions.
- Són necessaris per a les cites (d'impacte, visibilitat, etc.).
- Afavoreixen l'intercanvi de les dades.
- Garanteixen la preservació i migració dels continguts.
Els identificadors bibliogràfics més utilitzats són:
ISBN
Definició
L'ISBN (International Standard Book Number / Nombre Internacional Normalitzat de Llibres) és el codi internacional d'identificació de l'edició de monografies (llibres, mapes, programes informàtics educatius...) editades en suport paper o electrònic.
Més que identificar una obra o un llibre (el mateix llibre pot tenir diversos ISBN si té diverses edicions), identifica una edició concreta d'aqueixa obra o monografia.
A Espanya és gestionat per l'Agència de l'ISBN.
Formulari de sol·licitud d'ISBN per a autor/editor de l'Agència de l'ISBN
Format
Està format per cinc grups de dígits separats per un guió. Els grups no tenen sempre la mateixa quantitat de dígits (excepte l'últim, que sempre és un), però entre tots han de sumar 13. Abans de 2007 eren 10 dígits.
No totes les publicacions porten ISBN. No porten ISBN les publicacions seriades (que porten ISSN) les partitures, productes audiovisuals, materials docents d'ús intern en centres d'ensenyament, memòries d'institucions, etc.
Des de 2008 no és obligatori (RD 2063/2008 del Ministeri de Cultura) si no serà posat a la venda; no és necessari per a obtenir el D.L. ni per a publicar un llibre.
ISSN
Definició
L'ISSN (International Standard Serial Number / Nombre Internacional Normalitzat de Publicacions Seriades) és el codi internacional d'identificació de les publicacions seriades (revistes, periòdics, butlletins, anuaris, sèries monogràfiques...). Tant les publicacions seriades impreses com electròniques tenen ISSN. És un número bàsic per a la identificació, control i comerç de les publicacions periòdiques.
Formulari de sol·licitud d'ISSN en la Web de la Biblioteca Nacional per a tramitar la sol·licitud d'ISSN (tràmit gratuït).
Format
Està format per vuit caràcters, precedits de les sigles ISSN, que s'agrupen en dos grups separats per un guió. Normalment, es tracta de dígits, encara que l'últim element, de control, també pot ser una X. Al contrari que l'ISBN (International Estàndard Book Number), no té prefixos que identifiquen al país ni a l'editor. L'ISSN està sempre associat al títol de la publicació, de manera que, un canvi de títol –encara que siga mínim- implica un canvi d'ISSN.
Exemple: ISSN 1133-0473.
L'ISSN és gestionat pel Centre Nacional Espanyol de l'ISSN, actualment integrat en el Departament de Control Bibliogràfic de Revistes de la Biblioteca Nacional d'Espanya. El Centre Nacional Espanyol pertany a la Xarxa internacional ISSN Network, creada en 1975. The ISSN International Centre va ser creat a l'any següent a París.
DOI
Definició
El DOI, les sigles del qual signifiquen Digital Object Identifier, és un identificador únic i permanent per a les publicacions electròniques. La seua funció és proporcionar informació sobre la descripció dels objectes digitals (revistes, articles, llibres…) i la seua localització en Internet, i ho fa a través de metadades (autor, títol, dades de publicació…).
El DOI s'assigna a diferents tipus de documents: articles de revistes electròniques, llibres, capítols de llibres, actes i comunicacions de congressos, programari, vídeos, entre d'altres.
També s'assigna als articles «in press», això és, a aquells articles ja disponibles des de plataformes de revistes científiques online però no inclosos encara en un volum. D'aquesta manera, el DOI serveix com a referència a l'article.
El seu objectiu és quàdruple:
- Identificar de manera unívoca un contingut electrònic.
- Descriure objectes digitals.
- Citar, per exemple, un article.
- Ser un vincle estable i permanent per a la seua localització.
Format
La seua sintaxi està regulada per la norma NISO Z39.84, DOI Synta i la seua estructura és sempre la mateixa, una única cadena alfanumèrica que segueix la següent estructura:
- Directori de DOI, que és una URL i pot ser de dues formes, al principi era així: http://dx.doi.org i actualment és així: http://doi.org
- Un prefix, que identifica l'entitat editora.
- Un sufix, que identifica l'objecte digital.
En les cites bibliogràfiques el DOI pot incloure's en la seua forma completa, com a URL o ben acurtat, sense el prefix. Dependrà de l'estil bibliogràfic que apliquem.
HANDLE
Definició
Igual que el DOI, el Sistema Handle identifica els objectes digitals (vídeos, imatges, revistes…) de manera que puguen ser localitzats amb independència del nom del servidor on estiguen situats. Desenvolupat per la CNRI (Corporation for National Research Initiatives), l'handle és utilitzat per la majoria dels repositoris (també en Devesa, el repositori institucional de la Uex).
Per a cercar un document pel seu hadle podem anar a l'adreça http://hdl.handle.net/ i teclejar-lo o, directament, en el navegador anteposant-li la cadena http://hdl.handle.net/
Inici
DEPÒSIT LEGAL
Definició
La Llei 23/2011, de 29 de juliol, de Depòsit Legal, el defineix com una institució que permet arreplegar exemplars de totes les publicacions (de qualsevol tipus i suport) amb la finalitat de preservar el patrimoni bibliogràfic, sonor, visual, audiovisual i digital i permetre l'accés al mateix amb finalitats culturals, d'investigació o d'informació.
La tramitació és a càrrec de l'editor de la publicació. La gestió està a càrrec de les Comunitats Autònomes.
Format
Està format pels següents elements:
- Sigles del Depòsit Legal (D.L.).
- Sigles corresponents a la província.
- Número del depòsit del document.
- Any en què es realitza el depòsit (quatre dígits).
Exemple: D.L. A 476-2022
