La UA en la Fira del Llibre d’Alacant amb 135 publicacions

     La UA en la Fira del Llibre d’Alacant amb 135 publicacions

    S’hi presentaran les obres Vademécum de cocina alicantina, La cocina de la Memoria, la segona edició de L’Alacant d’El Tio Cuc, i Canteros de piedras negras

    Alacant. Divendres, 1 d’abril del 2022

    El Servei de Publicacions de la Universitat d’Alacant està un any més present a la Fira de Llibre d’Alacant, que en la 52a edició se celebrarà des d’avui i fins al 10 d’abril a l’Espai Sèneca.

    En aquesta ocasió, els lectors podran trobar en la caseta de la UA 135 títols publicats per la Universitat, dels quals 78 van veure la llum l’any passat i 21, durant el que portem d’any. Durant la fira, la UA farà la presentació de quatre publicacions: dos llibres de la col·lecció ‘Gastronomia’, Vademécum de cocina alicantina i La cocina de la Memoria; la segona edició de L’Alacant d'El Tio Cuc, iCanteros de piedras negras. Adoquines y sindicalistas en la cantera de La Mola (Benissa-Calp, 1926-1936).

    La presentació dels llibres sobre gastronomia tindrà lloc el dilluns 4 d’abril a les 18.00 h pels autors, Ángeles Ruiz, coordinadora de la Càtedra Carmencita d’Estudis del Sabor Gastronòmic de la UA i tècnic del Centre de Gastronomia del Mediterrani GASTERRA UA-Dénia, i César Rodríguez Mateo. Estaran acompanyats per la rectora de la UA, Amparo Navarro, i el director de la Càtedra Carmencita d’Estudis del Sabor Gastronòmic, Josep Bernabeu-Mestre.

    L’obra d’Ángeles Ruiz, Vademécum de cocina alicantina, és una àmplia mostra de la gastronomia de la província d’Alacant que arreplega 650 receptes de cuina tradicional i les vincula al bagatge cultural i econòmic de la província d’Alacant a través dels seus productes, el seu paisatge, la seua història, els seus museus i les seues festes.

    D’altra banda, La cocina de la Memoria, de César Rodríguez Mateo, és una indagació personal sobre com els records determinen la forma que tenim de valorar els aliments. La publicació és un conjunt de sabers culinaris en els quals la finor sensorial guia el comensal modern a través d’un viatge per la cuina simple del Mediterrani espanyol d’antany, una cuina en la qual els principals ingredients eren sempre la millor matèria primera disponible i la simplicitat en l’elaboració.

    L’Alacant d’El Tio Cuc

    Aquest mateix dia, el 4 d’abril, es presentarà en la fira la segona edició de L’Alacant d’El Tio Cuc, pel seu autor, Manuel Lillo Usechi, amb les intervencions de Josep Forcadell, exdirector de Publicacions de la UA, i Josep Miquel Santacreu, catedràtic d’Història Contemporània de la UA. Aquesta obra indaga en la història del Tio Cuc (1914-1936), que va ser el setmanari periodístic més popular de l’Alacant d’abans de la Guerra. Republicà, demòcrata i anticlerical, feia de portaveu de les classes populars alacantines. Ho feia en valencià, en la llengua del poble, i això li va permetre adquirir una identificació amb el seu públic lector i tenia un únic objectiu: desestabilitzar les classes dominants. El setmanari també és un clar exemple de valencianisme polític a la ciutat d’Alacant, i va contribuir a l’ús del valencià i a la fundació del primer partit polític nacionalista a la ciutat.

    Canteros de piedras negras. Adoquines y sindicalistas en la cantera de La Mola (Benissa-Calp, 1926-1936)

    L’última de les presentacions serà la de Canteros de piedras negras. Adoquines y sindicalistas en la cantera de La Mola (Benissa-Calp, 1926-1936), de José Luis Luri Prieto i Robert Llopis Sendra, el dia 8, a les 19 h, a la Seu de la UA del carrer Sant Ferran, amb la presència dels autors i la de Vicente Navarro, director de Publicacions de la UA. Aquest llibre tracta l’explotació de la pedrera de la Mola, situada en el terme de Benissa, d’on s’extreia la llamborda d’ofita utilitzada en la construcció i la reparació de fermes de carrers i carreteres. Aquest sector industrial va experimentar una etapa d’auge amb l’esforç de modernització de les infraestructures urbanes i de comunicació viària/comercial entre la dècada del 20 i 30 del segle passat. La conversió de llauradors a picapedrers especialitzats va donar origen a un combatiu nucli anarcosindicalista, vinculat a la CNT i als treballadors de Benissa i Calp. En aquest treball s’analitza la projecció llibertària i la conflictivitat laboral que es va viure durant l’etapa republicana, al costat de la dura repressió de què van ser objecte els integrants d’aquest moviment sindical, per les autoritats franquistes, una vegada finalitzada la Guerra Civil.

    José Luis Luri Prieto, escriptor i investigador històric, columnista i conferenciant. Ha fet diversos treballs sobre història local de pobles de la Marina. En l’actualitat es troba completant una obra sobre la República i Guerra a Calp .

    Robert Llopis i Sendra, nascut a Benissa, és diplomat en Treball Social per la Universitat d’Alacant i cooperant internacional. Compagina el treball amb la investigació històrica sobre la República, el moviment obrer sindicalista, el final de la Guerra Civil i les Brigades Internacionals.

    Cal destacar que durant la celebració de la fira, els llibres del Servei de Publicacions es poden adquirir amb un 10% de descompte.