Joan Navarro Ramon: vida, colors i formes

És aquest un llibre, el de Joan Borja i Sanz, on des del recorregut existencial del pintor alteà, ha conformat el coneixement aprofundit del que ha estat el seu treball creatiu.
La realitat compositiva, l'experiència de l'ésser humà, el medi geogràfic substancial, la mediterraneïtat com a conseqüència lògica, l'inconformisme sever, la il·lusió per franquejar fronteres artístiques, i un llarg etcètera fonamentat, potser, en l'absoluta voluntat d'aprendre, nodreixen la paleta del pintor, i per extensió, també, les pàgines del llibre que avui tenim obertes de bat a bat per a fer-nos-en cabal idea de qui ha estat un pintor enorme, veí i tant nostre.
Els primers compassos en la lectura d'aquest estudi ja inauguren la idea del trasbals que Navarro Ramon abasta en la seua constant creativa: des de l'art figuratiu fins l'abstracció, en un viatge que, segur, correspon als innominables contactes que al llarg del seu pelegrinatge vital ha dut a terme i conreat. Des de Renau a Picasso; des de Joan Miró a Julio Gonzàlez, amb tot de matisos i de relacions de causa a efecte, Navarro Ramon ha experimentat l'evolució extraordinària que avui li coneixem, atenent els signes inequívocs de la posteritat.
La geografia, o tantes geografies, canviant, així com les conseqüències d'aquests canvis, des del punt de vista creatiu, presideixen bona part d'aquest llibre, on Joan Borja, el seu autor, ha percudit la noble matèria del coneixement. I no només açò, també l'autor s'hi serveix de crítics, que han estat, del pintor: Francisco Agramunt, Carlos Areán, Josep Maria de Sucre i de Grau, etc., per a escodrinyar als ressorts que han fet gran el pintor, i les mil i una evidències convergents que han possibilitat posar en valor l'obra, i les idees, de l'artista alteà. Els seus crítics i estudiosos assenyalen la determinació de Navarro Ramon cap a una poètica lliure, i de com el pintor sempre ha estat ben atent als moviments de renovació pictòrica: la mediterraneïtat, l'arbitrarietat, el classicisme, la civilitat i la recerca de l'obra ben feta, així com l'adscripció al moviment dels sobrerealistes, són aspectes fonamentals a l'hora d'avaluar el treball pictòric de Navarro Ramon., i així ens ho assenyala preferentment Joan Borja. La figuració idealitzada, a la fi, significa un salt important de l'artista cap als nous camins de l'abstracció.
Alguna cosa ja hem dit, línies amunt en aquest modest escrit, al voltant dels diferents influxos que l'artista ha rebut d'altres creatius, i val a destacar els que s'hi bastiren a la seua estada a Barcelona: Obiols, Mompou, Sunyer o Mercadé, entre d'altres, i que d'alguna manera significaren el discurs creatiu ulterior del pintor alteà.
Ara, el recorregut pels diferents capítols ens informa de quina manera la vida del pintor s'imbrica constantment en el que ha estat la seua producció artística. Els esdeveniments socials de top tipus, les coordinades bèl·liques a Espanya i a Europa, el fet del seu matrimoni amb Josefa Fisac, l'amistat amb Joan Miró, l'exili, la ciutat de París, on efectua una definitiva emancipació de la realitat pictòrica, etc., determinen en bona mesura el camí de l'artista, que absorbeix la matèria existencial en favor de la seua creativitat. Potser no de manera conscient, però a la fi evident i contrastable.
L'experiència creativa de Navarro Ramon s'hi nodreix de: Vida, Colors i Formes. Ens diu Joan Borja: «...La posteritat de Joan Navarro Ramon -volem dir- és feta de paraules i de records, de membrances i memòries, de sentiments i emocions. També de llenços i marcs, llum i textures, pintures i fantasies...Colors i formes.»
I a tall de cloenda, tot referint la darrera incursió de Joan Borja en aquest llibre, manifestem el nostre content per l'oportunitat d'aquest estudi, i per la possibilitat de conèixer, tant i tan bé, el pintor alteà Navarro Ramon, que des d'antuvi transità fronteres creatives per avançar un bri d'aire fresc a les maneres de dir i de fer l'art plàstic de la pintura.