Identitats en transformació
Gènere, afectes i relectures a la literatura i a la cultura catalana contemporània
Laura Sellés Lloret, Raül Sánchez Ballester
En les darreres dècades, la literatura i la cultura catalanes han estat immerses en un profund procés de renovació que ha comportat la revisió crítica de les categories identitàries, lingüístiques i afectives sobre les quals s'havien articulat tradicionalment. La transformació dels imaginaris col·lectius, afavorida per l'impuls de les noves perspectives feministes, queer i posthumanistes, ha propiciat l'emergència de nous espais discursius i expressius des dels quals es qüestionen les concepcions essencialistes del gènere, la nació, la llengua i la subjectivitat. En aquest marc crític se situa el volum que teniu a les mans, Identitats en transformació. Gènere, afectes i relectures en la literatura i en la cultura catalanes contemporànies, que aplega diverses aproximacions a la literatura i a la cultura contemporànies amb l'objectiu d'examinar, des de perspectives plurals, les noves dimensions epistemològiques que permeten repensar críticament els fenòmens socioliteraris que configuren el present de les nostres lletres.
- Editor literario
- Laura Sellés Lloret
- Editor literario
- Raül Sánchez Ballester
- Col·lecció
- Publicacions Institucionals de la Universitat d'Alacant
- Matèria
- Estudios literarios: general, Grupos sociales
- Idioma
- Català
- Editorial
- Publicaciones de la Universidad de Alicante
- EAN
- 9788413023700
- ISBN
- 978-84-1302-370-0
- Depósito legal
- A 458-2026
- Pàgines
- 230
- Ample
- 17 cm
- Alt
- 23 cm
- Edició
- 1
- Data de publicació
- 30-09-2026
- Contacto de seguridad
- Universidad de Alicante
Continguts
Introducció.
Cartografies de l'afecte: llengua, territori i vincles.
Júlia Ojeda Caba, Escriure el país des del feminisme independentista: una lectura de la narrativa de Marta Rojals.
Irene Sieni, «La teva llengua és la meva llengua»: escriure en una llengua diferent de la materna segons l'escriptora Corina Oproae.
Laura Torres Bauzà, Emocions posthumanes: imaginaris tecnoafectius a L'androide que podia estimar, Glitch i Estimades màquines.
Laia Ventayol García, La demarcació de la mar: protocols de rescat i llenguatge a partir de la novel·la Comandant (2024), traducció de Pau Vidal.
Gènere, identitat i dissidència: veus marginals i relectures crítiques en la literatura catalana.
José Manuel Llopis, Amor, literatura i política: cap a una crítica dels afectes?
Carla Mira Anton, Alçar la veu contra la crítica androcèntrica: Capmany, Roig i Marçal.
William Kirby, «Mantenir la indefinició»: una aproximació a l'obra novel·lística de Sebastià Portell.
Juan Martínez-Gil, «L'opció democràtica del futur». Figuracions trans en la narrativa catalana de la Transició.
José Manuel Gomis Pastor, Rols i desplaçaments de gènere en la ruralitat valenciana durant els anys vint: una lectura crítica dels sainets de Paco Barchino.
Entre la tradició i la reescriptura contemporània dels imaginaris del meravellós.
Júlia Rocas Sumoy, La dona d'aigua a Canto jo i la muntanya balla entre la tradició i la reescriptura.
Iris de Benito Mesa, El «retorn de les bruixes» del Pirineu. Folk horror i maternitats ominoses en Que morin els fills dels altres (2025), de Roser Cabré-Verdiell.
Paula Giménez Franco, Perspectiva de gènere i anàlisi dels personatges femenins protagonistes en les Llegendes alacantines de Sara Llorens.
Aina Juan de Javier, Aproximació al tractament de la mort a l'Aplec de rondaies mallorquines.
