Història de l'esforçat cavaller partinobles (1588)

L'atractiu d'una novel·la com la Història de l'esforçat cavaller Partinobles no té preu i satisfaria enormement les perspectives del públic que necessita entreteniment i evasió; al capdavall és el públic el que mana —econòmicament parlant— i demanaria més i més narracions del mateix estil com la que ací ens ocupa. La gran quantitat d'edicions i l'enorme difusió que això suposa ens indica l'interés per una narració, els orígens de la qual es perden en l'edat mitjana i que no ha perdut vigència en els segles que han passat a la història de la literatura amb el desafortunat nom de Decadència. La gran dispersió d'aquest tipus de narracions, el consum d'obres de menor extensió, mereix un estudi detingut dels usos lectors d'aquesta època ja que ens trobem amb una llarga nòmina d'obres publicades entre els segles XVI i XIX que indiquen que se seguia llegint i editant en català, de manera que són aquestes narracions les que contribueixen a contradir el concepte de Decadència i a parlar d'una certa normalitat en les lletres catalanes.