Espai i salut en el procés descentralitzador del marc autonòmic espanyol

L'estructura política i administrativa centralitzada que havia caracteritzat a la sanitat franquista, tot i seguint el model d'Estat de tradició centralista, es va tenir que adaptar, no sense dificultats, al procés de descentralització i reorganització de competències que comportaven tant la proposta constitucional de 1978, com la reforma sanitària de la Llei General de Sanitat de 1986. En la monografia, fent servir la perspectiva que aporta la història del temps present, s'analitzen les claus que ajuden a entendre la diversitat de ritmes, experiències i models que marcaren les transferències en matèria sanitària a les comunitats autònomes, així com la influència que ha tingut i continua tenint la qüestió territorial en el moment de dissenyar i implementar les polítiques sanitàries. Les huit contribucions que la conformen permeten assolir l'objectiu del seminari GADEA, impulsat pels grups d'historiadors i historiadores de la medicina i de la ciència de les universitats d'Alacant i Miguel Hernández, que va donar peu a la monografia. Es tractava de promoure un espai de discussió dinàmic sobre un tema d'actualitat, fent servir la història actual com a eina per poder abordar l'impacte que ha tingut el procés descentralitzador, amb la creació del serveis autonòmics de salut, sobre la Salut Pública i l'assistència sanitària i quins son els reptes que cal assumir i afrontar.