Antoni Miró

No és la primera vegada que l'escriptor Jordi Tormo s'aproxima a la figura d'Antoni Miró. En una l'altra ocasió, per exemple, ho feu amb el llibre Antoni Miró. La mirada rebel (2017). Avui tenim a les mans un altre exemplar que palesa, de manera sistemàtica i ben substancial, el temps que flueix entre 2004 i 2018, fent una mena d'itinerari biogràfic autònom respecte d'aquell que un dia propicià el treball de Carles Cortés amb el seu Vull ser pintor (2005), i que visità Antoni Miró fins les riberes de 2003. Ara i aquí l'encert de l'escriptor Jordi Tormo, no té la principal referència al voltant, i com a únic motiu, la biografia personal de l'artista, perquè en cada un dels apartats que conformen l'índex de la publicació hi ha una estreta vinculació amb tot allò que determina la labor artística d'Antoni Miró, tot incloent, clar està, els trets fonamentals que vesteixen les raons creatives del pintor. I també, ara, hi ha la veu de l'artista que va assenyalant quins són els seus delers, les seues necessitats, la seua visió del món que l'envolta, i de les coses que habiten a l'entorn de la seua existencia quotidiana.