Antoni Miró i Cuba

La valoració de l'encert, en aquest tan acurat treball de Martha E. Laguna, comença per la lectura de l'índex que ens hi proposa la seua autora. La concreció de les dades, el pregon recorregut per la tasca expositiva del pintor Antoni Miró a Cuba, la formulació del catàleg raonat de les obres que hi són presents a les mostres d'art que s'hi efectuen al llarg de dècades i que viuen a les sales i parets de les institucions nacionals cubanes, els comentaris i reflexions que se'n deriven a l'hora de les manifestacions culturals presidides per l'obra de l'artista valencià, i l'atorgament de les distincions de què ha estat objecte el pintor, per part de les autoritats del poble cubà, tenen un ampli ressò a les pàgines d'aquest estudi rigorós que tenim a les mans.

Hem d'agrair no solament la claredat expositiva de la l'autora, també la recerca i abordatge que en fa de l'obra d'Antoni Miró, tot establint paral·lelismes d'oportunitat entre allò que s'hi exposa a les sales i el tarannà que il·lustra la trajectòria de l'artista. És a dir, la sintonia que s'arriba a produir entre la bondat de l'obra i la realitat en els posicionaments emocionals, cosa que garanteix la fidelitat als principis sociològics i a l'esforç que significa fer-ne trasllat de l'evidència que regna al bell mig dels carrers dels pobles i ciutats. Causa i efecte transiten amb l'harmonia escaient per a il·lustrar la realitat.